Aigua

Els camins es tornen més durs, el seu paviment més rocós i el bosc tanca més i més els seus costats amb delicades pinzellades enfosquides, que no deixaran de moure’s i allargar-se com escurçons fins que el cau de la nit ho aombri tot i amb ell, les referències que des d’altres posicions ens semblaven dominants.

Aigua

Núvols carregats d’humitat s’aproximen a la muntanya. Aquests cursos fluvials es caracteritzen per la irregularitat del seu cabal. Bona part dels torrents i rieres tenen un règim torrencial amb el llit sec bona part de l’any i avingudes violentes en cas de fortes pluges; d’altres tenen un curs permanent.

De la roca volcànica brollen aqüífers de gran puresa, la molsa abriga l’escorça dels arbres madurs i sorollosos rierols baixen la muntanya creant esglaons calcaris. Les rieres es tornen porpres i fluorescències oníriques es dispersen en una geografia generosa amb el pas de l’aigua prop de la qual, la vida respon amb una comunió diferent.

Acaba el dia i els baixos d’alguns arbres vells sembla que portin mitjons, brots petits i breus es protegeixen entre arrels que semblen arbres allitats, la nit s’eleva silenciosa i estimulant com el petricor.

Més informació: